tag:blogger.com,1999:blog-22773638.post4614091788033553161..comments2023-10-31T11:29:23.669+01:00Comments on MÚSICA ES TRES: Martes 3 de abril de 2007MUSICAES3http://www.blogger.com/profile/13267761788674087650noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-22773638.post-76165908982415963052007-04-04T13:36:00.000+02:002007-04-04T13:36:00.000+02:00CATALÀ]Sempre m'havien acostumat a dir que sí i qu...CATALÀ]<BR/><BR/>Sempre m'havien acostumat a dir que sí i quan als catorze anys vaig aprendre a dir que no em vaig sentir molt a gust.<BR/><BR/>El tres de maig de 1976 quan teòricament començàvem a consolidar la democràcia a l'Estat Espanyol, els obrers de Vitòria declararen una vaga general per millorar les seues condicions laborals. Els vaguistes foren durament represos per la policia i hagueren d'amagar-se a una església que va ser gasejada sense pietat. A mesura que anaven sortint de l'edifici anaven sent assassinats u per u. Resultat: cinc morts i més de cent ferits. Hui encara dos ministres de l'època, Manuel Fraga Iribarne (fundador del Partit Popular) i Rafael Arias Salgado (tèrbol home d'Estat amb la dictadura i la democràcia) continuen afirmant que eixe assassinat fou un acte en defensa pròpia de la policia, necessari per mantindre "l'ordre públic" en un moment de conflicte.<BR/>Llach va escriure eixa nit Campanades a morts, quan encara es deia que eren tres morts i no pas cinc:<BR/><BR/>Campanades a morts<BR/>fan un crit per la guerra<BR/>dels tres fills que han perdut<BR/>les tres campanes negres.<BR/><BR/>Trenta anys després es va fer una manifestació en record als assassinats i els mateixos salvatges amb uniformes semblants i en nom del mateix Estat reprimiren violentament aquest acte cívic, sense respectar ni la memòria dels morts ni de tota la gent que veritablement va lluitar per la llibertat.<BR/>Per la nit, en Lluis Llach va tocar Campanades a morts i cap al final, amb la veu tremolant, no pogué reprimir un brutal: Assassins, assassins, dedicat a tots els que per acció o omisió han assassinat en nom de l'Estat, del bon ordre social o qui sap quins altres falsaris ideals més.<BR/><BR/>Em vaig quedar pàl·lid, plorós i rabiosament impotent.<BR/><BR/>Obriu-me el ventre<BR/>pel seu repòs,<BR/>dels meus jardins<BR/>porteu les millors flors.<BR/><BR/><BR/><BR/>[CASTELLANO]<BR/><BR/>Siempre me habían acostumbrado a decir que sí y cuando a los catorce años aprendí a decir que no me sentí muy a gusto.<BR/><BR/>El tres de marzo de 1976 cuando teóricamente comenzábamos a consolidar la democracia en el Estado Español, los obreros de Vitoria declararon una huelga general para mejorar sus condiciones laborales. Los huelguistas fueron duramente reprimidos por la policía y hubieron de esconderse en una iglesia que fue gaseada sin piedad. Conforme salían del edificio, iban siendo asesinados uno por uno. Resultado: cinco muertos y más de cien heridos. Aún hoy, dos ministros de entonces Manuel Fraga Iribarne (fundador del Partido Popular) y Rafael Arias Salgado (turbio hombre de Estado con la dictadura y la democracia) siguen afirmando que aquel asesinato fue un acto en defensa propia de la policía, necesario para mantener "el orden público" en un momento de conflicto como aquel.<BR/>Llach escribió esa misma noche la canción Campanades a morts, cuando todavía se decía que eran tres los muertos y no cinco:<BR/><BR/>Campanadas a muertos<BR/>hacen un grito por la guerra<BR/>de los tres hijos que han perdido<BR/>las tres campanas negras.<BR/><BR/>Campanades a morts<BR/>fan un crit per la guerra<BR/>dels tres fills que han perdut<BR/>les tres campanes negres.<BR/><BR/>Treinta años después se hizo una manifestación en recuerdo de los asesinados y los mismos salvajes con uniformes parecidos y en nombre del mismo Estado reprimieron violentamente este acto cívico, sin respetar ni la memoria de los muertos ni la de toda la gente que verdaderamente luchó por la libertad. Por la noche Lluis Llach tocó Campanades a morts y al final de la misma, con la voz temblorosa, no pudo reprimir un brutal: Assassins, assassins (Asesinos, asesinos), dedicado a todas los que que por acción u omisión han asesinado en nombre del Estado, el buen orden social y quién sabe qué otros falsarios ideales más.<BR/><BR/>Me quedé pálido, lloroso y rabiosamente impotente.<BR/><BR/>Abridme el vientre<BR/>para su descanso<BR/>de mis jardines<BR/>llevad las mejores flores.<BR/><BR/>Obriu-me el ventre<BR/>pel seu repòs,<BR/>dels meus jardins<BR/>porteu les millors flors.LoveSickhttps://www.blogger.com/profile/00721652832523533046noreply@blogger.com